Orígens estilístics | Soul, R&B, Soft rock |
---|---|
Orígens culturals | A mitjans dels anys '60 |
Instruments típics | Guitarra, veu, baix, piano, sintetitzadors, bateria |
Popularitat al Mainstream | En tot el món des de finals del '60, amb especial intensitat als EUA i Anglaterra |
Creació | 1965 |
Part de | soul i pop |
Gèneres de fusió | |
Brill Building Pop |
Blue eyed soul (o white soul)[1] és un terme genèric utilitzat per a referir-se a la música soul interpretada per blancs.[2] D'altra banda, tampoc es tracta d'un estil concret de música, ja que s'ha aplicat este terme per a referir-se a distints grups d'artistes i grups des de la dècada de 1960:[3]
No obstant això, el "white soul", com se li anomenava als ´60 i principis dels ´70, s'aplicava a cantants blancs l'estil dels quals estava molt influenciat pel R&B de l'època. S'aplicava a artistes com Eric Burdon, Dusty Springfield i Van Morrison al principi, per a evolucionar més tard a través d'altres com The Box Tops, Robert Palmer o Joe Cocker. En alguns casos (destacant The Flaming Ember i The Young Rascals) els artistes passaven per membres de raça negra en la ràdio (moltes vegades de forma deliberada per a no perdre a l'audiència de raça negra que rebutjava, sovint, aquests artistes).
En menor grau aquesta etiqueta se li pot aplicar a altres gèneres musicals derivats del verdader soul (com el dirty pop, l'urban o el hip-hop soul) així com a artistes inspirats pel soul i les composicions del qual entren i eixen del gènere, com Justin Timberlake, Kelly Clarkson i JoJo, entre altres.